Llobarro, llop, llobina, Dicentrarchus labrax (cast.: lubina, róbalo). És una espècie molt buscada pels pescadors esportius, ja que la seva carn blanca i amb poca espina és excel·lent. És un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans. Cos allargat, molt estilitzat, i cobert d'escates grans i regulars. Té un color bàsicament argentat, amb el llom negrós i el ventre blanc. A la part de baix de les ganyes, té molt dissimulats un parell d'estilets que aparentment no es veuen i que usa com a defensa quan hom pretén agafar-lo amb les mans. Causa uns talls semblants als d'una fulla d'afaitar.
Mida: Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes. Talla mínima legal: 23 cm.

Hàbitat: Viu solitari o en petits grups, tan a la vora les roques com als fons de sorra i al llarg de moltes platges, sobretot si hi ha alguna entrada d'aigua dolça. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça. No és estrany, doncs, trobar-lo a la part baixa dels rius i les llacunes litorals. És un caçador voraç i molt ràpid. També s'alimenta de petits crustacis i crancs. Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània. Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000 i 500.000 ous per kg de pes. Durant els següents 2 o 3 mesos, les larves creixen a alta mar, tot i que finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4 o 5 anys abans no acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults. És una espècie de creixement lent i pot viure fins als 30 anys.

Tècniques de pesca: Els pescadors esportius el pesquen amb curricà. Els pescadors submarins el pesquen amb fusell. Els pescadors professionals el pesquen per encerclament, per arrossegament, amb tresmalls, amb palangres, etc.
RECEPTES

El podem fer al forn, a la planxa, a la sal, amb suquet,  etc..

Referències: Pescats, nets i menjats, de Ramon Doll; Enciclopèdia Catalana; Sin Mala Espina, de Lidia Chaparro; Gencat.cat.