juliola, judriola, donzella

Judriola, juliola, donzella, guiula, julivia o senyoreta, Corisjulis (Cast.: julia, doncella). Té una carn fina i gustosa, fregida és excel·lent, però no és important comercialment. No és habitual trobar-la als mercats.

Mida: És un peix petitr, tot i que els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles).

Hàbitat: Habita als mars càlids de fons rocosos de l'Atlàntic i és una espècie molt comuna a la Mediterrània. D'aspecte elegant i colors vistosos, apareix a zones rocalloses amb algues i a praderies de posidònia. A la primavera s'apropa a la costa. S'enterra a la sorra del fons i dóna forts cops de cua, tant per dormir com per defensar-se.

Tècniques de pesca: Tradicionalment s'havien pescat amb garbitana, xarambeco o volantí. Els pescadors professionals les pesquen amb tresmalls i nanses.

RECEPTES
La millor manera de menjar-les  és fregides amb un bon oli d'oliva, sense enfarinar, acompanyades de pa amb tomàquet.

Referències: Pescats, nets i menjats, de Ramon Doll i Fauna i flora de la mar Mediterrània.

Montse