INGREDIENTS

1 kg de farina
6 ous frescos
1 pell de llimona ratllada
30 g de matafaluga i celiandre en pols
100 g de mantega
1 copeta d'anís
250g de sucre
1 cullerada de cafè de sal
50 g de llevat premsat ( llevat de Paris)
1 sobre de llevat químic
El suc d'una taronja

Sucre granulat o en pols


PREPARACIÓ
Preparem i pesem tots els ingredients. Traiem la mantega de la nevera perquè s'estovi. Ratllem la pell de la llimona i la reservem. Escalfem una tasseta (mida café) d'aigua i quan sigui tèbia incorporem el llevat premsat, el desfem amb una forquilla i reservem. En un bol de mida adient, posem la farina i anem incorporant tots els ingredients secs. Barregem bé. Incorporem la mantega pomada, continuem treballant la massa. Afegim els ous d'un en un. Acabem amb els ingredients líquids. Amassem amb les mans fins aconseguir una massa elàstica i homogènia. Si ens queda seca, podem afegir un rajolí d'aigua o llet a temperatura ambient. Espolsem la superfície de la massa amb farina, tapem i deixem fermentar 3 o 4 hores en un lloc calent.

FERMENTACIÓ
Hem de vigilar la fermentació. Si la temperatura ambient és freda, la fermentació trigarà més. Deixem créixer la massa fins que dobli el seu volum.

COCCIÓ
Posem al foc una paella amb força oli d'oliva. Anem agafant petites porcions de massa amb les mans, les treballem com si volguéssim fer mandonguilles i els fem un forat al mig per fer la forma del bunyol. Fregim amb l'oli ben calent i els anem donant la volta. Aquests bunyols han de quedar foscos, si queden clars no estan ben cuits. Tindrem al costat un bol amb llet per netejar-nos les mans de la massa que ens queda enganxada. 

PER SABER-NE MÉS

A casa, ens agraden passats per sucre. També els podeu menjar amb un fil de mel. Es conserven durant força dies. Si queden secs, un toc de microones i a menjar. També es congelen molt bé. Antigament hi havia el costum de ruixar els bunyols amb una branca de llor, beneïda el diumenge del ram, que es sucava amb anís.


RESULTAT A TAULA
Els bunyols de casa de tota la vida, la meva mare encara els fa per setmana santa, i els devorem amb golafreria.

Que vagi de gust!


Júlia