La tintorera, Prionace glauca, (cast.: tiburón). És un tauró habitual a les nostres costes. És comestible però amb poc interès comercial. La podem trobar tan fresca com congelada. Té poca espina i un gust especial (semblant al "cazón", que també és un tipus de tauró). És un peix molt econòmic. Les aletes s'utilitzen per fer sopa de tauró i la mandíbula es comercialitza com objecte decoratiu.

Mida: La llargada sol ser d'uns 2,5 m i té un pes d'uns 80 kg. S'han enregistrat femelles adultes de 4 m i fins a 220 kg.

Hàbitat: La podem trobar a mar obert i també a prop de la costa. Es desplaça sola o en grups, presenta costums nocturns. Pot ser agressiva amb les persones si se sent amenaçada. S'alimenta principalment de petites preses que captura entre dues aigües i al fons del mar. Menja peixos pelàgics i demersals, cefalòpodes (sobretot calamars) i alguns crustacis. No menysprea ni la carronya ni les deixalles.

Reproducció: La tintorera és un peix vivípar. Arriba a la maduresa sexual  entre els 5 i 6 anys en les femelles i els 4 i 5 en els mascles. La fecundació té lloc dins del cos de la femella, que el mascle fertilitza gràcies a un parell d'aletes pèlviques especials anomenades pterigòpodes. Les femelles tenen dos úters, dins dels quals es desenvolupen entre 4 i 135 cries. Neixen a finals de la primavera o a principis d'estiu, segons la mida i la regió que habiti. La femella pot retenir l'esperma d'un any per l'altre.

Tècniques de pesca: Els pescadors professionals la capturen principalment amb palangre, arrossegament i accidentalment per encerclament. Els pescadors esportius la capturen practicant jigging o pesca d'alçada al grumeig.