Pop

Sal

1 fulla de llor

PREPARACIÓ

Netegem el pop. Li hem de girar el cap, buidar-lo, tornar-lo a la seva forma original i deixar-lo sencer. El rentem, el deixem escórrer i el posem al congelador com a mínim 24 hores. Quan el vulguem cuinar, traiem el pop del congelador i el deixem descongelar a la nevera. 

COCCIÓ

Posem una olla de mida adient amb aigua al foc. Quan l'aigua bulli, afegim un bon grapat de sal i una fulla de llor. Agafem el pop i el posem dins de l'olla, l'aigua es refredarà i al cap de poca estona tornarà a bullir. Amb unes pinces traurem el pop de l'aigua. A aquest procés se li diu "espantar el pop". Deixem que el pop bulli un minut i el traiem fora de l'aigua un altre minut. Repetim aquesta operació 3 o 4 vegades, l'última el deixem dins de l'aigua, que bulli a foc mig o alt uns 45 minuts. L'anirem punxant de tant en tant per comprovar si està tou. Si el punxem i l'escuradents entra fàcilment com si el pop fos mantega tova, ja el tenim a punt. (Per a un pop d'uns 4 kg, el temps de cocció és d'una hora aproximadament.)
Un cop cuit, el traiem de l'aigua, el deixem escórrer i tallem les potes a rodanxes. Tallem el cap a trossos no massa grans amb unes tisores.

PER SABER-NE MÉS

El principal problema del pop és la duresa de la seva carn, perquè és molt fibrós. Antigament per estovar-lo, l'apallissaven per trencar-li les fibres. També es penjava amb unes cordes un parell de dies per assecar-lo abans de cuinar. Avui en dia, el congelador ens facilita molt la feina. 

Montse i Júlia