Ictionímia
A causa de l'accentuat polimorfisme d'aquesta espècie, en funció de l'edat, el sexe i l'estat de maduració sexual, la majoria de les llengües parlades a les costes de la Mediterrània han generat una profusió de noms vulgars per designar els seus variats aspectes, i concomitantment els ictiòlegs del segle xix distingiren una sèrie de suposades espècies (Maena jusculum, Maena osbeckii, Maena vomerina, Maena vulgaris, etc.) que no són sinó diverses fases de desenvolupament i d'exhibició de lliurees.^[3]

Descripció
La llargada màxima de les femelles és de 21 cm i la dels mascles de 24 cm. Cap relativament petit (la seva llargada és sempre inferior a l'altura del cos) i amb dents nombroses i ben desenvolupades sobre el vòmer. Les proporcions del cos són força variables: els joves són molt més allargats, car l'altura màxima està compresa unes 4 vegades en la longitud total (valor que en les femelles adultes es redueix a 3,75 i en els mascles adults a 3,5). Els mascles adults tenen aspecte geperut perquè el perfil superior del cos està abombat sobre la nuca. Aleta dorsal amb 11 radis espinosos i 12 radis tous, i a diferència de Spicara flexuosa el seu perfil superior no és convex, sinó gairebé rectilini. Aleta anal amb 3 espines i 9-10 radis tous. Els joves immadurs tenen un color general blavós. Les femelles presenten el dors blavenc (algunes vegades tirant a verdós) i sobre els costats el color passa gradualment al blanquinós argentat. La línia lateral, que és molt visible, és de color bru. El color dels mascles és molt més intens i fosc, quasi negrós en els més vells. Quan vesteixen la lliurea nupcial els colors esdevenen esplendents: una banda blava s'estén des del musell fins al marge posterior de l'ull i sobre les peces operculars hi ha ratlles blaves i grogues.

És un peix marí, pelàgiconerític (entre 30 i 130 m de fondària) i de clima subtropical viu a sobre els alguers de posidònia, fons rocallosos i fangosos fins a un centenar de metres de fondària