Espet Sphyraena barracuda - ( Cast. espeton, barracuda )

És un peix blanc, té la carn tendra, saborosa i de bona qualitat; no té gaires espines, i les que hi ha són grans i fàcils de localitzar. Espècie sense gran interès en els nostres mercats, on apareix amb una freqüència raonable, es ven fresc, fumat i enllaunat en oli.
Te el cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit. Posseeix una boca gran amb la mandíbula inferior més prominent i dents fortes i afilades al final d'un cap petit i punxegut. La coloració és verda marronosa, gris verdosa o groguenca amb una vintena de bandes transversals més fosques en la meitat superior del cos, a dalt de la línia lateral ben visible.

Distribució i hàbitat: comú a tota la Mediterrània (fins i tot el mar Negre); a l'Atlàntic oriental, des de les Illes Britàniques al Senegal, incloent les Illes Canàries i Açores; a l'Atlàntic occidental, des de Bermuda fins al Brasil. És una espècie pelàgica fins a 100 m de profunditat. Viu sobre fons sorrencs i rocosos de la zona costanera, els juvenils solen nedar en grans bancs, mentre que els adults viuen solitaris. És un depredador molt voraç i s'alimenta de peixos, crustacis i calamars. Es reprodueix a finals de primavera i a l'estiu.
Pot formar bancs molt nombrosos quan migra. Els adults són més solitaris. Igual que altres pelàgics, s'agrupa a l'ombra d'objectes flotants. S'apropa a la costa, sobretot a costes rocalloses, durant l'estiu i prefereix les puntes amb corrent

 Longitud màxima: 165 cm, comuna de 30 a 60 cm.

Sistemes de pesca: Es captura  de manera professional i esportiva i es du a terme amb arts d'encerclament, tremalls de fons, línies de mà i curricà. Ocasionalment, també, amb arts d'arrossegament, la seva pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Fonts: Museudelapesca.org / Wikipedia